Les Martines, Terrassa: el territori, el torrent i el nom

Les Martines és un àmbit de forts desnivells que toca Rubí. Joaquim Verdaguer recull el topònim de la serralada des del 1240. La hidrologia municipal descriu el torrent del mateix nom com a receptor de les aigües d’aquest sector de l’oest.

Un nom anterior a la urbanització

El reportatge municipal de juliol del 2004 explica que el barri va prendre el nom de la serra sobre la carena de la qual s’estén. Joaquim Verdaguer situa la constància del topònim el 1240. Aquella referència medieval correspon al nom del territori, no a l’existència dels habitatges actuals al segle XIII.

Verdaguer proposa que es podria relacionar amb algú anomenat Martí, però ho presenta com una possibilitat. Les fonts consultades no permeten identificar aquella persona ni donar per demostrada l’etimologia. Sí que permeten distingir l’antiguitat del nom de la formació molt més recent de la urbanització.

Les cases sobre la serra

Segons Visquem Terrassa (juliol de 2004), els primers habitatges són de començaments dels cinquanta: cases aïllades, amb terreny al voltant, sobre la serra de les Martines i als Quatre Vents. El relleu i les parcel·les separades donen forma a l’assentament.

La revista relaciona les primeres parcel·les amb terrenys adquirits al propietari de Vista Alegre, Vallhonrat. Descriu una ocupació mitjançant petites construccions que es van transformar amb el temps. L’existència d’una parcel·la per passar el diumenge no significava encara que hi hagués un barri preparat per a residència permanent.

Del descans de cap de setmana a quedar-s’hi a viure

El reportatge del juliol del 2004 explica que les primeres parcel·les eren un lloc de descans per a treballadors de Terrassa. Hi havia horts, vinyes i petites construccions per al cap de setmana. Als setanta i als vuitanta la gent es va anar quedant a viure.

Primer hi va haver parcel·les per al lleure i el conreu, en un vessant amb forts desnivells. Quan van passar a ser el domicili de cada dia, els accessos i els serveis van començar a importar més. L’assentament actual encara guarda aquesta ocupació a poc a poc.

Les Carbonelles i el mosaic rural

La revista municipal identifica les Carbonelles com un sector de les Martines. El seu torrent discorre entre la carretera de Martorell i la urbanització dispersa del mateix nom.

La memòria de l’Anella Verda descriu un mosaic de bosc, conreus de secà i construccions disperses. És una lectura del territori amb usos diferents, alguns d’agrícoles i altres de residencials. L’abandonament de camps que recull el document és un diagnòstic d’aquella memòria, no una comprovació parcel·la per parcel·la feta per a aquest article.

Dues posicions a la mateixa serra

La revista distingeix les Carbonelles, a la part baixa, i les Martines, a dalt de la carena. Els mateixos veïns mantenien aquesta diferència en anomenar el lloc: un nom general per a llocs diferents de la mateixa serra.

Josep M. Cubeles, en un testimoni publicat en aquell número, recorda que anava amb bicicleta a la feina i que baixava a Terrassa sovint. Viure entre parcel·les i vistes obertes era compatible amb tenir la ciutat a mà. Les cases disperses, els conreus d’abans i els camins són part d’aquella història, en què es notaven la distància i el pendent.

Els camins que travessen la serra

La guia municipal de l’Anella Verda situa en aquesta serra tres camins històrics: el Camí Ral de Terrassa a Ullastrell, el de Rubí a Viladecavalls i el camí de Terrassa a Sant Muç. Abans i després de l’arribada de les cases, la carena ha servit també per desplaçar-se entre llocs.

L’itinerari municipal recorre un entorn variable de camps, bosc i urbanitzacions, amb miradors sobre Terrassa. Aquesta combinació explica per què les Martines pot aparèixer com a nom d’una serra, d’un torrent i d’un barri. Cada referència té una extensió diferent, encara que comparteixi el topònim.

Per seguir la ruta convé consultar-ne la fitxa vigent, amb el traçat i la dificultat, i les condicions del dia. La història dels camins ajuda a interpretar el paisatge; no substitueix la informació pràctica necessària per fer una sortida.