La Cogullada, Terrassa: la font i el barri de la Piscina

La Cogullada va prendre el nom d’una font, segons el relat veïnal publicat per l’Ajuntament i l’explicació de Joaquim Verdaguer. El sector també es va conèixer com a barri de la Piscina per la instal·lació que el Club Natació Terrassa va obrir el 1932. Són referències a dos llocs diferents, anteriors al barri d’habitatges que va anar creixent al voltant del convent de les Germanes Josefines i de les indústries properes.

La font que va quedar a la memòria del barri

Visquem del juny del 2010 relaciona la denominació amb la font de la Cogullada, a l’entorn inferior de Vista Alegre. La fitxa municipal del parc identifica avui una font amb aquell nom en una plaça semicircular davant del carrer de Costa Rica. El topònim es conserva a l’espai públic. No es dona per demostrat que tots els seus elements construïts siguin els mateixos de la font antiga.

El parc ocupa una zona de desnivells entre Costa Rica, Francesc Layret i la carretera de Martorell, al costat del límit de l’autopista. La descripció municipal distingeix espais infantils i recorreguts de passeig. La font i el parc ajuden a situar el nom, mentre que la història dels veïns explica la formació dels habitatges i les seves reivindicacions.

Les cases i l’organització veïnal

La revista municipal situa els anys cinquanta i seixanta l’arribada de gent de Lleó i d’Andalusia. Molts veïns van aixecar les seves pròpies cases i van treballar a la bòbila Almirall i a les fàbriques tèxtils dels voltants.

Calia asfaltar carrers i tenir escola, i això va impulsar reunions de veïns. La primera associació es va crear el 1971 i els primers pisos van arribar el 1973: així es va passar de cases d’autoconstrucció a una urbanització amb edificis i equipaments.

Treball industrial i necessitat d’habitatge

La revista municipal cita, entre els llocs de treball dels primers veïns, la bòbila Almirall i les fàbriques tèxtils de Can Niquet i la Magdalena. El barri es va formar lligat a aquelles indústries concretes. Habitatge i feina eren part d’un mateix canvi de la ciutat, tot i que els carrers i els serveis anaven més a poc a poc.

La precarietat va tenir formes diferents. Joaquim Verdaguer descriu a Francesc Layret el conjunt conegut com a Barco de doña Juana, amb habitacles superposats i passos estrets, i el dona com un dels exemples de les dificultats per allotjar-se d’aquella època. Convé recordar-lo al costat de les cases familiars: l’arribada de població treballadora va produir solucions d’habitatge molt desiguals.

Les terres de Ca n’Aurell

L’Arxiu Municipal situa l’antiga masia de Ca n’Aurell a l’àmbit actual de la Cogullada. Les seves terres també s’estenien pel barri que va conservar aquell nom. La propietat rural va deixar referències en un territori que després es va dividir d’una altra manera.

Aquesta diferència de límits ajuda a llegir els records de la zona de la piscina i de la carretera de Martorell. No tot allò que es va anomenar Ca n’Aurell en una fotografia antiga pertany al barri que avui porta aquell nom. La finca desapareguda i la font van proporcionar referències diferents quan el territori es va anar organitzant en barris. La denominació la Cogullada va permetre conservar una identitat pròpia sense repetir la de Ca n’Aurell.

Una masia al lloc i un nom en un altre barri

Ca n’Aurell explica per què les antigues finques no coincideixen amb les divisions d’avui. La casa era a l’àmbit de la Cogullada, però les terres arribaven més lluny. Quan va desaparèixer l’edifici i es van construir habitatges, el nom de la propietat va quedar en un barri diferent d’aquell on era el mas.

El nom de barri de la Piscina és una altra mena de referència: un equipament que recorden els qui el van fer servir. Una font, una propietat rural, un convent i una instal·lació esportiva donen diverses entrades a la història local, i mostren com s’anomenaven els llocs abans que els límits administratius fixessin el mapa d’avui.

La piscina del carrer d’Edison

L’Arxiu data el 1932 la inauguració de la primera piscina del Club Natació Terrassa al carrer d’Edison, origen de la denominació popular del sector.

La instal·lació esportiva va donar al sector una referència fàcil de reconèixer. Els relats sobre la piscina vella recorden, a més de la natació, la pràctica d’altres esports i activitats de lleure. Un equipament podia donar nom popular a tot un entorn, encara que després desaparegués o canviés la destinació del terreny. El nom barri de la Piscina conserva aquell ús social del lloc, diferent del nom rural de la font.