Històries de barri
El Molinot: un molí documentat el 1529 i un barri entre municipis
Les ruïnes del torrent del Llor tenen una història anterior a la urbanització. Un nom reuneix avui habitatges, una font i diferents indrets patrimonials.

Camí del Molinot, al voltant de Viladecavalls. Foto: Jorge Franganillo · CC BY 3.0 · Wikimedia Commons.
Al Molinot, el nom dels habitatges remet a un paisatge amb restes d’un molí, una font i un salt d’aigua. Però cada element té la seva història i el seu emplaçament. El nucli residencial es reparteix entre Terrassa i Viladecavalls; les ruïnes inventariades del molí són en aquest darrer municipi. Hi ha documentació publicada que permet anar més enllà de descriure unes parets cobertes de vegetació, sense inventar quan es va triar el nom de la urbanització.
El molí fariner que apareix als documents
El volum municipal dedicat a les cases de pagès de Viladecavalls recull una referència del 19 de febrer del 1529: Galceran Ferrer estableix a Joan Mitjans un molí fariner situat al torrent del Llor. És la notícia documental que aporta la publicació; no permet fixar la data de construcció de totes les parets conservades.
La mateixa obra cita un estudi geològic de Jacint Elias del 1928, que descriu la font al costat de les parets ja enrunades de l’antic molí. La font i les ruïnes ja eren conegudes pels excursionistes de principis del segle XX. La referència del 1529 es consulta aquí a través de la publicació municipal, no com una escriptura original examinada directament.
Què permeten reconèixer les ruïnes
La fitxa 08300-50 del mapa de patrimoni de Viladecavalls descriu un mur de pedra unida amb argamassa, d’una certa alçada i una solidesa considerable, al costat del salt del torrent del Llor. L’estructura està pràcticament coberta per la vegetació. La fitxa cita també una imatge de principis del segle XX en què l’edifici ja apareixia en ruïnes.
Aquest registre permet reconèixer l’antic molí en un emplaçament concret. No ofereix base per dibuixar-ne la maquinària, donar una capacitat de molta o reconstruir com eren totes les dependències. L’interès és relacionar les restes visibles amb l’activitat farinera documentada, mantenint separades la notícia històrica i la descripció de l’inventari.
La font i la cascada són elements diferents
La Font del Molinot figura en una altra fitxa patrimonial. És dins del torrent del Llor, sota les ruïnes, i la sortida és un tub metàl·lic inserit a la roca. L’inventari adverteix de la dificultat d’accés al punt, situat sota el salt. No és una font urbana al costat d’un carrer del barri.
El salt d’aigua també té una fitxa pròpia. La Diputació el relaciona amb una falla i amb el pas del llit arenós a una massa rocosa erosionada. Assenyala que només s’observa amb aigua en èpoques de pluja i que no era visible quan es va fer l’inventari. Una fotografia amb cascada no representa, per tant, un cabal permanent.
Un jaciment romà amb el mateix nom
El patrimoni de Viladecavalls registra una Vil·la romana del Molinot a les Planes, al costat de l’antic camí del Molinot. S’hi van localitzar murs, fragments de paviment i materials ceràmics. La fitxa explica que un grup de voluntaris dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez va fer campanyes d’excavació durant la dècada del 1970.
El nom comú no basta per identificar aquesta vil·la amb el molí fariner del torrent. Són entrades diferents de l’inventari, amb localitzacions i descripcions pròpies. La història municipal esmenta també troballes romanes al voltant del camí. Per entendre l’indret cal separar els testimonis arqueològics d’època romana, la instal·lació de molta i les cases posteriors.
Un lloc de pas cap a Vacarisses i Montserrat
La fitxa del Camí Romeu de Vacarisses situa el pas pel Molinot dins de la comunicació històrica de Terrassa cap a Montserrat. El recorregut continuava per masies i hostals com Collcardús, el Boixadell, el Palà i la Creu. Els camins enllaçaven llocs d’habitació, treball i allotjament més enllà dels límits municipals.
Aquesta xarxa permet situar el Molinot en una història més àmplia que la d’una urbanització aïllada. El camí i el torrent organitzaven referències abans que existissin les adreces actuals. La fitxa explica un itinerari històric; no s’utilitza aquí per prometre que el traçat original coincideixi íntegrament amb un sender senyalitzat o accessible avui.
El nucli residencial compartit amb Terrassa
L’Enciclopèdia Catalana descriu el Molinot entre les urbanitzacions de Viladecavalls i precisa que està compartida amb el terme de Terrassa. L’Ajuntament de Terrassa l’inclou entre els àmbits del districte 5. Per això una adreça o una actuació municipal s’ha de localitzar al seu terme concret, encara que el conjunt d’habitatges conservi el mateix nom.
La prevenció forestal forma part de la seva història recent. Un acord de Terrassa del 2014 documenta l’acceptació d’assistència tècnica per a un pla de prevenció a la urbanització; el 2026, la informació municipal sobre FIREPRIME torna a incloure el Molinot entre els llocs de difusió. Són testimonis de com es gestiona un nucli residencial pròxim al bosc, no una data de fundació ni una explicació de l’acte de posar-li nom.
Fonts i documentació
Diputació de Barcelona, El Molinot, fitxa 08300-50.
Diputació de Barcelona, Font del Molinot, fitxa 08300-29.
Diputació de Barcelona, Salt d’aigua del Molinot, fitxa 08300-94.
Diputació de Barcelona, Vil·la romana del Molinot, fitxa 08300-18.
Ajuntament de Viladecavalls, història del municipi.
Diputació de Barcelona, Camí Romeu de Vacarisses.
Enciclopèdia Catalana, Viladecavalls, urbanització compartida.
Ajuntament de Terrassa, acords de Junta de Govern de 2014, expedient GNMA 13/2013.
Ajuntament de Terrassa, difusió de FIREPRIME, agost de 2026.
Revisió editorial: 9 de novembre de 2026.
