Històries de barri
El Garrot de Terrassa: el pla, les cases i la memòria del nom
Pla del Bon Aire–El Garrot és un àmbit diferent del barri del Pla del Bon Aire. Els documents permeten seguir-ne els camins, les cases i els serveis.

Vista des de terra de l’àmbit Pla del Bon Aire–El Garrot. Foto: Pere prlpz · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons.
El Garrot conserva en el nom del barri una referència al pla del nord de Terrassa, al costat de Matadepera. L’Ajuntament l’anomena Pla del Bon Aire–El Garrot i el distingeix del barri del Pla del Bon Aire. Les dues denominacions s’assemblen, però no identifiquen el mateix espai. Per explicar-ne la història cal mirar el territori agrícola, els camins i els habitatges que el van anar ocupant; la raó exacta per la qual el pla va rebre el nom Garrot requereix més cautela.
Dos àmbits que el mapa municipal separa
La llista municipal inclou Pla del Bon Aire i Pla del Bon Aire–El Garrot com a referències diferents dins del districte 5. El Pla de Mobilitat Urbana del 2016 situa el segon al nord, entre els plans de Can Roca, la riera de les Arenes i l’entorn de Can Bogunyà, al costat del terme de Matadepera.
L’avinguda de la Lacetània ajuda a reconèixer aquesta transició. L’octubre del 2007, l’Arxiu Municipal descrivia les edificacions de Can Roca i del Pla del Bon Aire en un costat i el començament del Pla del Garrot a l’altre. Recordava també que l’Ajuntament havia aprovat el nom de l’avinguda el 4 de desembre del 1970. La via permet llegir la trobada de la ciutat construïda amb el pla.
El pla en els recorreguts antics
L’estudi històric municipal del Camí dels Monjos examina les excursions de finals del segle XIX. En comentar les de C. Torroella i A. Masriera, del 1884, considera probable que fessin servir el camí vell de Matadepera, que sortia de Can Roca i travessava la riera de les Arenes pel Pla del Garrot. La publicació proposa aquest recorregut com a reconstrucció, no com una ruta senyalitzada actual.
Així, el pla apareix com un lloc de pas entre Terrassa i Matadepera, a més d’un terreny conreat. Una referència de camí explica relacions que el nom administratiu del barri no mostra per si sol. Tampoc no permet datar l’origen de la paraula Garrot: documentar l’ús d’un topònim i explicar per què es va crear són feines diferents.
La tradició sobre les execucions i el límit documental
L’opuscle Lo negoci de las bruxas, difós per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, recull una tradició oral que situa al Pla del Garrot les execucions de dones acusades de bruixeria a Terrassa. El mateix estudi adverteix que no ha pogut confirmar el lloc amb precisió i recull altres localitzacions proposades.
La referència mereix ser coneguda, però exigeix mantenir aquesta reserva. No permet assenyalar una parcel·la com a escenari cert, ni demostra per si sola que el nom del pla nasqués d’aquelles execucions. La memòria oral és part de la història de l’indret; convertir-la en una etimologia provada aniria més enllà del que sostenen els autors.
D’usos agrícoles i estiueig a habitatges habituals
Un reportatge de Diari de Terrassa de gener del 2019 descrivia el Pla del Bon Aire Residencial, o Pla del Garrot, com un sector crescut a banda i banda de la carretera de Matadepera. Atribuïa als primers veïns usos agrícoles i explicava la presència posterior de cases per passar el cap de setmana, convertides amb el temps en residències habituals.
És una descripció datada, útil per seguir l’evolució residencial. L’entorn tranquil que buscaven les famílies convivia amb mancances d’urbanització que el reportatge recollia aleshores. Les cases no van substituir de cop el territori anterior: la història del sector s’entén millor en relacionar habitatge, accés i serveis amb els camins i les finques de l’entorn.
Els camps formen part de la història
El planejament de l’Anella Verda estudia Can Bogunyà, Can Carbonell i el pla del Bon Aire dins del mosaic de camps i boscos pròxim a Terrassa. També considera la continuïtat dels espais oberts entre la ciutat i Matadepera. És una escala més àmplia que la del conjunt residencial i no coincideix amb els seus límits administratius.
Això importa en llegir mapes, fotografies o xifres. L’extensió d’una finca, un àmbit agrícola i un barri poden ser diferents encara que comparteixin un nom. Descriure tot El Garrot com una urbanització aïllada deixa fora els terrenys de treball i els camins que organitzaven el paisatge abans que els serveis urbans anessin arribant als habitatges.
El clavegueram, una transformació documentada
La documentació de contractació ECAO 5471/2024 identifica una fase de clavegueram del projecte d’urbanització del Pla del Bon Aire, amb codi PA-AIR001. L’expedient acredita la preparació d’una actuació concreta; el termini previst no basta per assegurar quan va quedar acabada.
Hi ha una referència posterior a treballs reals. Una nota municipal de juliol del 2026 va anunciar un tall parcial de circulació entre el carrer dels Ametllers i la rotonda de la carretera de Talamanca per obres de clavegueram al Pla del Bon Aire–El Garrot. Aquesta notícia permet incorporar la intervenció a la història recent del barri. No es presenta el tall com un avís vigent ni se’n dedueix que tota la urbanització estigui finalitzada.
Fonts i documentació
Ajuntament de Terrassa, Districte 5.
Ajuntament, Pla de Mobilitat Urbana 2016–2021, diagnosi.
Arxiu Municipal, avinguda de la Lacetània. Visquem Terrassa 107, octubre de 2007.
Ajuntament, estudi històric del Camí dels Monjos.
Diari de Terrassa, Un remanso de paz que antes fue zona de veraneo, 14 de gener de 2019.
Ajuntament de Terrassa, memòria de la modificació del planejament de l’Anella Verda.
Ajuntament de Terrassa, expedient ECAO 5471/2024, fase de clavegueram.
Ajuntament de Terrassa, afectació al trànsit per obres de clavegueram, juliol de 2026.
Revisió editorial: 9 de novembre de 2026.
