Vallparadís, Terrassa: del castell a la cartoixa

Vallparadís reuneix una vall, un parc, un barri i un dels conjunts patrimonials de Terrassa. El castell permet recórrer bona part d’aquesta història a través dels usos que va anar acollint i de l’organització del territori que l’envoltava.

De fortalesa a cartoixa

La publicació municipal Un tomb pel parc data la fortalesa el 1110 i la instal·lació de la cartoixa el 1344. La fitxa del Museu de Terrassa situa la cessió als cartoixans el 1345. Cada document empra una referència diferent per descriure aquella transició.

L’adaptació a la vida monàstica es reconeix als espais: cel·les per al retir individual, església per a l’oració i sala capitular per a les reunions. El refectori acollia l’àpat compartit setmanal. El nou ús va canviar la vida interior de l’edifici.

Les etapes posteriors

Els carmelites van ocupar el conjunt el 1413 i Jofre de Sentmenat el va adquirir el 1432. La jurisdicció de la Quadra es va incorporar a Terrassa el 1830, mentre la propietat de les terres va seguir un altre recorregut.

Després de la seva declaració com a monument el 1944, la restauració municipal dirigida per Alexandre Ferrant va obrir una etapa de conservació i ús cultural. El parc permet avui reconèixer la vall on se situa el castell; la seva urbanització pertany a una fase molt més recent que aquests edificis.